D’on prové la pedra que fem servir per fer les cases, com la del porquet?
Comencem el nou itinerari explicant un conte que de ben segur us resulta molt familiar: Els tres porquets!
A partir d’aquest conte ens endinsarem en un itinerari amb el que farem molts experiments i nous descobriments! Segur que us agradarà!
Per dur un registre de tots els experiments i totes les comprovacions que farem, hem creat les "Llibretes d'Investigadors" i cadascú ha decorat la portada al seu gust amb gomets.
PORTEM MATERIAL I EXPERIMENTEM AMB ELL
Després d'explicar el conte dels 3 porquets, parlem dels materials que surten a la història i sorgeix aquesta petita conversa:
La palla:
- La casa de palla es desmunta molt ràpid. Pol, Marc, Santi
- La palla es pot bufar molt fàcil. Gerard
- L'aire pot destrossar la casa. Joel, Òscar
- La palla es trenca. Quim, Adrià
- La palla marxa volant. Pau G.
- La palla és tova i es pot bufar. Ona
- La palla és suau. Joel
- Nooo, la palla punxa. Natàlia
- Quan hi ha vent la palla vola. Celia
- La palla punxa. Natàlia
- La palla pesa molt Adrià, Celia, Pau C.
- La palla pesa poc. La resta diu que pesa poc.
La fusta:
- La fusta pesa poc. Carlota
- Quan la bufem també marxa volant. Adrià
- La justa pesa molt. Júlia, Santi, Joel
- La fusta es trenca. Pol, Òscar, Abril
- Es pot trencar amb un martell. Leo
- La fusta és molt dura. Biel
- Si la tallem amb una serra es trenca. Pau C.
- Si l'apretem molt es trenca. Pau G.
- Quan trenquem la fusta, té punxes. Martín
- La fusta no vola amb el vent. Blanca
- Si la tallem ens podem fer mal. Ona
- La fusta no es pot trencar amb un ganivet. Marc
- Quan dobleguem la fusta, es pot trencar. Pol
La pedra:
- És molt forta. Òscar
- És molt dura. Biel
- Els maons pesen molt. Martín
- Els maons tenen forats i per aquests forats és on ens tallem. Quim , Pau G.Natàlia
- El maó es pot trencar. Marc
- Nooo, els maons no es poden trencar. Santi, Arnau
- Les pedres no es poden trencar perquè són molt fortes. Blanca
- Les pedres de terra es poden trencar molt fàcil. Gerard
- Les pedres amb un martell les podem trencar. Abril
Després de fer la conversa decidim escriure una nota on especifiqui quin material necessitem per portar a l'escola i poder-ho comprovar.
Una vegada ja tenim tot el material a l'aula decidim experimentar de primera mà i comprovar quin dels tres materials és el més resistent per fer una casa com la dels porquets. Primer de tot mirem quin pesa més, quin pesa menys. Després decidim provar a fer les cases i les intentem bufar a veure quina és desmunta més fàcilment i quina costa més. Aquí teniu el resultat. Algunes han costat bastant a fer.
Un cop fetes parlem de com ha anat.
Casa de palla l'han fet: Leo, Pol, Ivette, Júlia, Marc, Celia, Quim, Martina.
Quan estàvem fent la paret, ha caigut i no hem pogut fer la casa. La palla és molt tova. Només hem pogut fer el terra. El quim diu que no es pot fer la casa només amb palla que necessitem ferro.
Casa de fusta l'han fet: Gerard, Olivia, Arnau, Lia, Pau G, Natàlia, Ona, Joel.
La fusta és més dura i aguanta més que la palla i es pot fer millor les cases. Ens ha faltat fer el sostre perquè no teníem més fustes. No ens ha costat gaire fer la casa, ha sigut fàcil.
Casa de pedra l'han fet: Abril, Martín, Blanca, Santi, Pau C, Carlota, Òscar
Teníem pocs maons i no hem pogut fer el sostre. Els maons aguanten molt i pesen molt. Les pedres les hem fer servir per decorar la casa i les hem posat a sobre dels maons.
D'ON PROVENEN LES ROQUES?
Un bon matí, vam trobar una capsa a la classe, però no sabíem què hi havia a dins. De seguida, vam fer una rotllana i vam estar parlant sobre què podia haver-hi. Quan vam obrir la capsa, quina sorpresa quan vam veure que hi havia... UNA ROCA!
Vam plantejar algunes preguntes i va sorgir una conversa molt interessant. Mireu Mireu:
D'on provenen les roques?
Entre tots: del riu, de la platja, de sota terra, d'una mina, del parc, del fons del mar, de la sorra, de terra
Van començar a parlar entre ells d'on havia vingut aquesta roca
- Del bosc Pau G, Pau C
- De l'aigua Joel
- De la selva Òscar
- Del pati Gerard, Martín
- Del parc Adrià, Júlia
- De la sorra Natàlia, Carlota
- D'una cascada Arnau
- De la platja Marc, Abril
- De la terra Martina, Ivette, Celia
- De la muntanya Lia, Leo, Blanca
- Del càmping Pol
- De la sorra Ona
Un cop acabada la conversa, fem un recull de totes les idees que han sortit i per parelles cooperatives decidim escriure d'on provenen les roques i ho deixem anotat al mural de la classe.
COM ÉS UNA ROCA PER DINS?
Hem anat portant moltes pedres a l'aula i hem pensat que les pedres són molt resistents. Per comprovar com és per dins i si realment és tan resistent com pensem, sortim al pati a picar pedra.
Abans, decidim anotar i dibuixar el que creiem què passarà (predicció). Fem un dibuix de com és una roca per dins.
Tot seguit anem al pati a fer l'experiment. Hem d'anar preparats i per això ens emportem tot el que necessitarem: ulleres de protecció, casc, martells i les diferents pedres, roques, maons i totxanes que tenim.
Després d'experimentar ens adonem que hi ha roques que es trenquen molt fàcil i d'altres que no, que hem de fer molta força o que no es trenquen. Hem comprovat que la pedra és molt més dura que la totxana ja que la totxana s'ha trencat molt més fàcil. Ho anotem a la llibreta d'investigadors.
GUIX I GRANIT
Portem dues roques, una de guix i una de granit. Primer observem com són.
Després els preguntem Quina roca penseu que pesa més i quina és més dura? Pesem les dues pedres primer amb la mà i després a la balança i comprovem que pesa més... el granit!!
A partir d'aquí, comencem a experimentar lliurement amb les pedres, les piquem, les freguem amb paper de vidre... Els sorprèn veure com el guix es desprèn quan el freguem i fa pols!
ROQUES SEDIMENTÀRIES
Les roques sedimentàries són aquelles que es formen en consolidar-se els sediments, és a dir, fragments d'altres roques, minerals o restes orgàniques.
Fem un experiment sobre les roques sedimentàries.
Anem al pati de sorra i omplim una galleda. Quan arribem a l'aula, repartim la sorra recollida en pots de vidre i afegim pedres i aigua. Sacsegem bé els pots i observem què passa.
- L'aigua s'ha tornat de color marró
- Han sortit bombolles i s'ha fet un forat a la sorra
- L'aigua és molt fosca
- Hi ha sorra amb fang i al voltant i a sota hi ha les pedres
- Abans l'aigua era transparent, ara ja no
Al dia següent, tornem a observar els pots. Fem rotllana i observem què ha passat.
- L'aigua està més neta
-Té un ratlla a sobre la sorra
- Les pedres han quedat amagades a sota de tot
- L'aigua està transparent
- A sobre la sorra es veu una capa
Per acabar, deixem constància a la nostra llibreta d'investigadors!
ROQUES MAGMÀTIQUES
Fem un experiment amb espelmes per observar què passa amb les roques magmàtiques.
L' encenem i esperem a veure què passa. Abans formulem hipòtesis: Què penseu que passarà?
- s'apagarà
A la tarda tornem a fer una rotllana, observem què ha passat, en parlem i ho anotem a la llibreta.
- s'apagarà
- es desfarà
- es farà petita
- es farà petita
- caurà cera
- quan es faci petita s'apagarà
- quan es faci petita s'apagarà
Veiem que:
- s'ha escalfat i s'ha anat desfent
- s'ha desfet tota l'espelma
- s'ha apagat sola
- sembla un volcà
Deixem constància a la llibreta d'investigadors!
Voleu saber més sobre les Roques magmàtiques?
Les roques magmàtiques s'originen en refredar-se el magma de l'interior terrestre i solidificar-se.
Quan els magmes arriben a la superfície de la Terra i es refreden, les roques que en resulten s'anomenen volcàniques.
Mireu la imatge!
En aquest enllaç podreu veure com erupciona un volcà!
I, fixeu-vos! hi ha volcans que estan sota l’aigua!
Mireu aquest video: https://www.youtube.com/watch?v=8BZUtLg0f8w
Mireu aquest video: https://www.youtube.com/watch?v=8BZUtLg0f8w
ROQUES METAMÒRFIQUES
Les roques metamòrfiques es formen per transformacions d'altres roques que són sotmeses a altes pressions i/o temperatures sense arribar a fondre's.
Avui hem fet un altre experiment sobre les roques metamòrfiques.
Necessitarem:
- lacasitos
- cereals
- paper d'alumini
- una planxa
Al paper d'alumini hi posarem els cereals i els lacasitos. Després amb la planxa ho sotmetrem a altes temperatures i finalment deixarem refredar per poder observar el què ha passat. Fem les nostres prediccions quan es planteja la pregunta:
Què penseu que passarà?
- Els lacasitos i els cereals es cremaran i es trencaran
- Només es cremaran els cereals
- Es desfaran els lacasitos
- Els lacasitos es quedaran sencers, només els cereals es trencaran a trossos
Fem les anotacions a la llibreta d'abans i de després
Finalment observem que ha passat
Veiem que:
- Els lacasitos i els cereals s'han fet petits
- S'han desfet una mica per fora
- S'han fet trossos petits de cereals
- Els lacasitos i els cereals han quedat enganxats
- Se sent molta olor de xocolata
- S'han desfet una mica per fora
- S'han fet trossos petits de cereals
- Els lacasitos i els cereals han quedat enganxats
- Se sent molta olor de xocolata
SORTIDA A MATARÓ
SORRA DE TOTES MENES
Una de les coses que hem après de les roques és que estan formades de partícules de minerals i que es poden trencar i esmicolar en parts més petites (pedres) o en sorra.
La sorra es crea per un procés natural dividint la roca finament, en partícules o grans. La composició de la sorra pot variar segons la roca local, fonts i condicions. La sorra és transportada pel vent i l'aigua i dipositada en forma de platges i dunes.
Fem una rotllana i observem imatges de llocs on podem trobar sorra: desert, volcà, muntanya, bosc, illa, platja... Escrivim els noms i ho pengem al mural..
Un altre dia, observem sorra del pati a través d'un microscopi. Ens ha agradat molt veure la sorra de tan a prop.
Per acabar, deixem constància del que hem observat a la llibreta d'investigadors.
EXPERIMENTEM AMB LA SORRA DEL PATI
Hem sortit al pati a experimentar amb la sorra.
I si fem una bola de sorra i aigua? Què passarà si la deixem assecar durant tot un dia? Fem hipòtesis sobre el que passarà.
- Quan la bola s'assequi serà dura Santi, Gerard, Celia
- No sabem com quedarà quan s'assequi Pol
- Les boles no es trencaran Martina
- Les boles es quedaran dures quan s'assequin Biel, Ivette
- No es quedaran dures, es desfaran Júlia
- No es desfaran però es convertiran en sorra seca Joel
- Quan s'assequin quedaran fluixes i es desfaran Quim
- La sorra serà blanca Ona, Carlota, Leo
- La sorra es desfarà Natàlia, Blanca
- Es trencaran les boles Abril, Olivia, Adrià
- Es desfarà molt ràpid Òscar
- Les boles es desfaran Pau C
- Es trencaran les boles i sortiran unes ratlles Martín
- Es desfaran les boles i quedarà com la sorra del pati Pau G.
La portem a la classe i l'endemà observem què ha passat.
Hem observat que algunes boles s'han trencat, perquè no estaven ben fetes, i d'altres han quedat molt dures perquè estaven molt apretades.
La sorra de sobre ha quedat una mica més blanca, clara que quan les vam fer.
VISITA DE L'EXPERT
Han vingut el Jordi, el pare de la Natàlia.
Li hem fet algunes preguntes que no sabíem:
- A la casa de maons s'hi pot posar pedres quan l'anem construint? Ara ja sabem que no és una casa de maons, és de totxanes. Es poden posar pedres, però per decorar, no per construir. No podem barrejar els materials, la paret ha de ser tota de totxanes o tota de pedra.
- Per fer una casa necessitem fusta? No, però podem fer una casa que només sigui de fusta, que no hi hagi maons. Si la casa és de totxanes, les fustes només es fan servir per fer les portes.
- Com es diu el que es posa a dins dels maons? És posa ciment, morter que és el mateix. El ciment es fa amb sorra, aigua i porlan que és com el guix i es barreja tot. El morter es posa a dins de la totxana per poder enganxar-los entre ells.
- Com es pot fer una casa? Ens ha explicat molt bé com fer una casa, els passos a seguir. Per començar a fer una casa primer de tot hi ha els arquitectes que fan el disseny de la casa i després els paletes segueixen aquest disseny. Primer es fa tota l'estructura de la casa, el lampista fa les regates, anivellem els terres amb un nivell i mirem si el terra està recte, un cop comprovat això començarem a posar les rajoles. Després ha de venir l'enguixador a enguixar les parets amb guix, fa una massa i la posa a les parets. Un cop està fet torna el lampista acabar la seva feina. Després ve el fuster a posar les finestres per poder anar acabant la casa. Quan ja la tenim tota acabada ve el pintor per pintar-la. Després ve el fuster a fer la cuina, a posar les portes i quan ja la tenim tota feta després es fan els exteriors, el pati, el jardí.
- Quins materials necessitem? Les cases es fan de totxanes per fora perquè és un material més fort, els maons es fan servir per dins, per separar les habitacions, ferro, rajoles, guix, fustes, ciment.
Ens ensenya eines que es necessiten per treballar.
- Quan es tarda en fer una casa? Per fer una casa podem tardar 7 o 8 mesos per acabar-la.
- Quanta gent es necessita per fer una casa? 3 o 4 paletes, 2 lampistes, 1 enguixador, 2 dels que posen els aluminis, 1 pintor, 1 fuster. En total 11 o 12 persones.
Ens ha agradat molt tot el que ens ha explicat i hem après molt!
MOLTES GRÀCIES, JORDI!!!
CICLE DE LES ROQUES
No ens hem adonat i ja arribat l'hora de tancar l'itinerari de les roques!
L'últim dia, vam veure quin és el Cicle de les Roques i ens va semblar molt interessant!
Ens hem convertit en uns grans investigadors/es, ens hem divertit molt fent tots els experiments i hem après moltíssim. Però, sabrem respondre a la pregunta inicial de l'itinerari?
D'on prové la pedra que fem servir per fer les cases, com la dels porquets?
- Dels rius
- Del fons del mar
- Del fons del mar
- Dels volcans
- De la muntanya
- Del bosc
- De la muntanya
- Del bosc
- De sota la terra
ESPEREM QUE US HAGI AGRADAT!!!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada