L'itinerari de l'aigua P3B

El segon itinerari d'aprenentatge d'aquest curs està relacionat amb l'aigua COM PODEM CANVIAR L'AIGUA?

El punt de partida és una avaluació inicial que fem de manera individual. 

Un cop s'experimenta i s'arriben a conclusions, es torna a passar l'avaluació individualment. 

I ja comencem amb les rotllanes per posar en comú les opinions:

Com podem canviar l'aigua?

ONA: amb el gust

JOEL: amb una aigua de colors

A on hi ha aigua?

NATÀLIA: a la cuina

JOEL: a la piscina          

ABRIL: a la banyera

ARNAU: en el cristal

QUIM: a la manguera

ADRIÀ: a les piscines

ABRIL: a la platja

MARC: al riu

BLANCA: a la font

ONA: algunes fonts no tenen aigua          

NATÀLIA: als núvols de la pluja

Com és l'aigua?

JOEL: blue

ADRIÀ: blanca

LEO: vermell                                          

BLANCA i BIEL: de color blanc

ABRIL: la meva no és de colors, no té cap color

MARC: la meva també és blanca

POL: la meva blava

Per què serveix?

ARNAU: yo me la bebo toda

ABRIL: la de la banyera no es pot veure

ONA: a la banyera només ens podem banyar

POL: i jugar                                              

MARC: serveix per dutxar

JOEL: per tirar-la a les plantes

ONA: tinc un gerro per regar les plantes

LÍA: per rentar els plats

PAU G: per rentar les mans

NATÀLIA: per la rentadora

CELIA: per pescar amb una canya

ONA: perquè hi han peixos a dintre

Totes les aigües són iguals?

ONA: no, són diferents                 

MARC: la del mar és freda

JOEL: pot ser freda o calenta

Totes es poden beure?

JOEL: la de la banyera té un líquid que no es pot beure

ONA: fa mal de panxa

QUIM: la del riu i la del mar no   

ARNAU: la del vaso de cristal sí

ABRIL: l'aigua de les piscines no es pot veure, però tenen aigua neta i bruta i tenen bitxos que es moren a dintre l'aigua perquè paren de volar

POL: perquè hi han mosquits             

ONA: també abelles

JOEL: les piscines grans piquen els ulls

NATÀLIA: a vegades li piscines grans fan rascades i hem de posar tirites

LA FORMA

Quina forma té l'aigua?

I les respostes són molt variades: de pal, de color, de set, de banyar, de llarg, de rodona, de canyeta, de rectangle, de triangle...  I és que  tants caps, tants barrets.

Utilitzarem aigua, safates, gots, comptagotes, ganivets i tisores.

Mentre van provant i observant, anem plantejant nous reptes:

- quina forma té si la bufem?

- agafem-la i estripem-la

- tallem-ne un tros

       

- dibuixem amb aigua la lletra A

- fem un triangle

- escrivim el nostre nom

- movem la safata ...

No paren de fer comentaris, però el que més se sent és:  -NO PUC

Fet això, tornem a seure però no acabem de respondre la pregunta de la forma. 

Posem aigua al terra i...

QUIM: sembla un globus

JOEL: va cap a mi

ONA: es va movent i va cap al  Joel

D'aquesta manera hem vist clarament que l'aigua va cap on vol, que no té cap forma, que cada vegada que posem aigua a terra té una forma diferent.

I què podem fer perquè tingui forma? 

ONA: fer-li una forma

Recordem que quan hem volgut fer lletres no hem pogut.

Els poso materials diversos al mig i parlem de la forma que tenen: glaçonera, got, peces de construccions, plat i safata

Ràpidament veuen que les peces tenen forma de lletres, que la glaçonera té quadrats a dins...

El QUIM s'afanya a dir que si posem aigua a dins dels "cubitos" sortirà un quadrat. Aleshores en posa, gira la glaçonera com si fes castells de sorra i es queda ben parat: l'aigua ha anat per tot arreu

Però ell rectifica:

- posem l'aigua al congelador i quan la treiem serà un quadrat. Si el posem en el got refreda l'aigua calenta.

I si posem aigua al got i la posem al congelador, serà un quadrat quan la treiem?

ONA: no, serà de forma de got

NATÀLIA: així, rodoneta

I si la posem a la safata?

POL: forma de safata

I si volem que tingui forma de lletra?

ADRIÀ: a dins de la lletra

Procedim a omplir les diferents formes i observem el resultat.

I també una estona de joc lliure per anar provant 

                

    

               

                     ELS ESTATS

El següent pas és obtenir aquestes formes però de gel. 

L'endemà ho anem a buscar

Entre tots els glaçons, n'hi ha un d'especial: l'ha portat el Pau. Com que s'assembla als altres, no els crida massa l'atenció. En acabar de tocar-ho tot, posem els gels en una safata; demà continuarem jugant.

I quan arribem això és el que ens trobem

ONA: hi ha un "cobito"

QUIM: es diu "cubitu"

ONA: és del Pau

LÍA: jo el vaig tocar i era de plàstic

QUIM: sembla com una piscina

MARC: se ha convertido en líquido

ONA: tot és aigua

LÍA: però el de plàstic no

NATÀLIA: les mans es posaven fredes amb el gel

QUIM: a mi se'm va trencar

BLANCA: el meu era gran i es trencava

MARC: vem netejar les taules amb un papel perquè se habían mojado

I ara toca escalfar-la. Els ensenyo un fogó:

LÍA: és un microones     

ONA: un forn

ABRIL: per fer foc

ONA: per cremar les olles

Coincideixen que escalfa; el toquem i està fred; però quan girem la rosca i toquem, notem que s'escalfa

Posem aigua, constatem que està freda

 i l'observem ben d'aprop, fins i tot provem d'agafar "el fum"!

Però tot d'una deixa de sortir "fum" i l'aigua ja no hi és

Què ha passat?

ABRIL: ja no surt fum

CARLOTA: l'aigua ha marxat

ONA: el fum ha tret l'aigua

LIA: l'aigua és el fum

MARTÍN: a casa

PAU G: no, al pati

BLANCA:  al pati del tobogan

POL: a la platja

IVETTE: yo he visto burbujas

LÍA: a mi m'han esquitxat las burbujas i el fum cremava

SANTI: jo un dia em vaig cremar

JOEL: a mi no m'ha esquitxat

CELIA: el fum mullava la mà

ONA: a mi també m'ha mullat la mà

LÍA: perquè el fum té aigua

Els explico que el fum que mulla la mà es diu "vapor". I si no volem que marxi el vapor, què podem fer?

ONA: posem una tapa

ABRIL: però la tapa gran que jo tinc té uns forats i no va bé perquè marxa el fum

                 EL GUST

Partim de 3 ampolles iguals. Comencem bevent aigua d'una:

ONA: té gust d'aigua

JOEL: està boníssima

NATÀLIA: quan tenim tos aquesta aigua la cura

Ara li posarem sucre i la proveu; a veure si haurà canviat de gust

JOEL: està més bona

PAU G: a mi m'agrada més la dels avis

SANTI: a mi no se m'aguantava l'aigua a la boca i me l'he empassat ràpid

GERARD: m'agrada la que té sucre

ABRIL: a mi també

I ho podem provar amb sal

CELIA: no m'agrada

GERARD: pica

JOEL: está mala

SANTI: és com la del mar

 

Després els dóno un sobre de camamilla:

ABRIL: això és camaios

ONA: és camailla, per fer les camamilles. Ai no, per fer les manzanillas

LÍA: semblen unes flors

JOEL: huelen

LÍA: jo en tinc a casa

CELIA: jo també

ONA: amb l'Àngels al pati un dia vem regar unes plantes que si les toques amb la mà fan olor

Com podem canviar el gust amb aquest sobre de camamilla?

BLANCA: ho fa la mama, molt ràpid

ONA: no ho sabem

JOEL: li preguntem al Mandru

POL: o al Vicky

JÚLIA: a la meva germana

JOEL: al meu germà

POL: al meu

Començarem per la germana de la Júlia, per variar una mica, i si no anirem seguint la llista de germans

L'Ariadna intueix que s'ha d'escalfar d'alguna manera, i ens diu que no ho sap, però que ho podem posar en una paella. Però l'Ona protesta: - a la paella s'hi posa l'arròs!

L'Arnau, amb una mica d'ajuda de la seva mestra ens diu que s'han de posar en aigua calenta. Que les herbes que tenim al pati van molt bé per curar el mal de panxa, i ens anima que ho provem. Es diu fer 

infusions.

Doncs agafem tisores, safates i cap al pati a buscar herbes.

Ara ens falta l'aigua calenta; però davant la pregunta:- on teniu aigua calenta a casa?, la resposta és unànime: a la dutxa i a la banyera. Saben del cert que a l'escola també hi ha una banyera, però no tenim clar si té aigua calenta. Ho anem a mirar

Com que surt fum, és calenta. Doncs cap al gerro, hi posem les herbes que hem tallat i remenem una estona. 

 Colem la infusió, perquè ja es van sentint veus que diuen que no els agraden les plantes.

Ja podem tastar la nostra infusió feta amb les plantes del pati

Només cal mirar les "cares d'il·lusió" que fan la gran majoria. I és que quan fem la rotllana, han deixat clar que com el gust del sucre, res de res. 

Objectiu aconseguit: hem canviat el gust de l'aigua afegint-li substàncies

L'OLOR

ONA: l'aigua fa olor d'aigua  

PAU C: la de la platja de casa la iaia Lola fa olor d'aigua de la platja

JOEL: no fa olor però pica els ulls

PAU C: si està a l'ampolla l'aigua fa olor d'ampolla

NATÀLIA: no, no, d'aigua

Provem-ho

Les respostes que s'obtenen ara són 3: la majoria diuen que no fa olor a res, tot i que també sorgeix olor d'aigua i d'ampolla.

Passem ara a olorar 3 productes

COLÒNIA

PAU C: és colònia

POL: hi ha un bebé a l'ampolla

JOEL:  pero es como jabón

POL: és per pentinar i estar guapos

VINAGRE

ABRIL: està negra

POL: és oli

ABRIL: o fanta

PAU G: pica la mà si ho toquem

JÚLIA: és vinagre

SANTI: serveix per l'amanida

PAU G: o coca-cola

GERARD: jo tinc Vichy

CAFÈ

GERARD: és de color marró

BLANCA: és sorra?

JOEL: no, huele a café

MARTÍN: pero parece sorra

GERARD: a casa meva no en tinc

JÚLIA: el meu papa en té a la cuina

JOEL: en una cafetera

NATÀLIA: es posa en un got i hi posem sucre

ONA: el meu papa pren un tallat

Però el que no sabem és com podem fer cafè amb els polvos que tenim. Sí, però, que coincideixen que es fa amb una cafetera. Doncs anem a fer cafè!

Com que ja coneixem l'olor de cada producte, què passarà si ho barregem amb l'aigua? Encara farà olor de res, d'aigua o d'ampolla?...

Posem aigua a diferents ampolles i hi afegim els productes.

Ens moquem per desembussar bé les fosses nasals i comencem a olorar i endevinar!

I arribem així a la conclusió: 

l'aigua no fa olor: agafa l'olor de les substàncies amb què la barregem

EL CALDO

CANVIEM OLOR, GUST I FORMA FENT CALDO

A partir del conte UNA SOPA COOPERATIVA farem la última activitat de l'itinerari. 

Acabat el conte, no cal animar massa al personal per fer el mateix que fan els protagonistes. Doncs és el moment d'escollir què volen portar:

I arriba el dia..   tot a punt

Comencem classificant el que hem portat

I procedim a tallar-ho ben petit

Tot ben net, una mica de sal i a l'olla que no li falti aigua

Canviarà la temperatura, l'olor, la forma, el gust, marxarà tota l'aigua, quedarà bo...?  Haurem d'esperar una bona estona.

Doncs sembla ser que sí. Fins i tot trobem bona la verdura!

Al llarg de l'itinerari hem anat fent un recull a l'aula dels aspectes treballats i un llistat amb el vocabulari del tema.

I així el donem per acabat: ja sabem com podem canviar l'aigua!!!